7.The Heights

Alif Laam Miim Ssaad
Aquesta és una Escriptura que se't ha revelat -no t'estgotis per ella!-, perquè adverteixis per ella, i com amonestació per als creients
Seguiu el que el vostre Senyor us ha revelat i no seguiu a altres amos en lloc de seguir-li a Ell! Què poc us deixeu amonestar
Quantes ciutats hem destruït! Els va arribar El nostre rigor de nit o durant la migdiada
Quan els va arribar El nostre rigor, no van cridar més que: «Vam ser impius!»
Demanarem, certament, responsabilitats a aquells a qui manem Missatgers, com també als Missatgers
Els contarem, certament, amb coneixement. No estàvem absents
La pesa aquest dia serà la Veritat. Aquells les obres dels quals pesin molt seran els que prosperin
mentre que aquells les obres dels quals pesin poc perdran, perquè van obrar impíament amb Els nostres signes
Us hem donat predominança en la terra i us hem posat en ella mitjans de subsistència. Què poc agraïts sou
I us creguem. Després, us formem. Després vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis. No va anar dels que es prosternaren
Va dir: «Què és el que t'ha impedit prosternar-te quan Jo t'ho he ordenat?» Va dir: «És que sóc millor que ell. A mi em vas crear de foc, mentre que a ell li vas crear d'argila»
Va dir: «Descendeix, doncs, d'aquí! No s´et va permetre sent dels altius en aquest lloc...! Sal, doncs, ets dels menyspreables!»
Va dir: «Deixa'm esperar fins al dia de la Resurreció!»
Va dir: «Conta't entre aquells a qui és donat esperar!»
Va dir: «Com m'has esgarriat, he d'aguaitar-los en La teva via recta
He d'atacar-los per davant i per darrere, per la dreta i per l'esquerra. I veuràs que la majoria no són agraïts»
Va dir: «Sal d'aquí, detestable, vil! He d'omplir la Jahenam de les teves sequaços. De tots vosaltres!»
«Adán! Habita amb la teva esposa en el Paradís i mengeu del que vulgueu, però no us acosteu a aquest arbre! Si no, sereu dels impius»
Però el Dimoni els va insinuar el mal, mostrant-los la seva amagada nuesa, i va dir: «El vostre Senyor no us ha prohibit acostar-vos a aquest arbre sinó per temor que us convertiu en àngels o us feu immortals»
I els va jurar: «De bo de bo, us aconsello bé!»
Els va fer, doncs, caure dolosament. I quan van haver agradat ambdós de l'arbre, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. El seu Senyor els va cridar: «No us havia prohibit aquest arbre i dita que el Dimoni era per a vosaltres un enemic declarat?»
Van dir: «Senyor! Hem estat injusts amb nosostros mateixos. Si no ens perdones i Et apiades de nosaltres, serem, certament, dels que perden»
Va dir: «Descendiu! Sereu enemics uns d'uns altres. La terra serà per algun temps el vostre estatge i lloc de gaudi»
Va dir: «En ella viureu, en ella morireu i d'ella se us traurà»
Fills d'Adán! Hem fet baixar per a vosaltres una vestidura per a cobrir la vostra nuesa i per a ornament. Però la vestidura del temor d'Al·là, aquesta és millor. Aquest és un dels signes d'Al·là. Potser, així, es deixin amonestar
Fills d'Adán! Que el Dimoni no us tempti, com quan va treure als vostres pares del Paradís, despullant-los de la seva vestidura per a mostrar-los la seva nuesa. Ell i la seva host us veuen des d'on vosaltres no els veieu. Als que no creuen els hem donat els dimonis com amos
Quan cometen una deshonestidad, diuen: «Trobem als nostres pares fent el mateix i Al·là ens ho ha ordenat». Digues: «Certament, Al·là no ordena la deshonestedat. Dieu contra Al·là el que no sabeu?»
Digues: «El meu Senyor ordena l'equitat. Dirigiu-vos a Ell sempre que oreu i invoqueu-li rendint-li culte sincer. Així com us ha creat, tornareu»
Ha dirigit a uns, però uns altres han merescut extraviar-se. Aquests han pres com amos als dimonis, en lloc de prendre a Al·là, i creuen ser ben dirigits
Fills d'Adán! Ateneu al vostre abillament sempre que oreu! Mengeu i beveu, però no cometeu excessos, que Ell no estima als immoderats
Digues: «Qui ha prohibit els adorns que Al·là ha produït per als seus serfs i les coses bones que us ha proveït?» Digues: «Això és per als creients mentre visquin la vida d'aquí, però, en particular, per al dia de la Resurrecció». Així és com expliquem amb detall els versicles a gent que sap
Digues: «El meu Senyor prohibeix només les deshonestedats, tant les públiques com les ocultes, el pecat, l'opressió injusta, que associeu a Al·là alguna cosa al que Ell no ha conferit autoritat i que digueu contra Al·là el que no sabeu»
Cada comunitat té un termini. I quan venç el seu termini, no poden retardar-lo ni avançar-lo una hora
Fills d'Adán! Si vénen a vosaltres Missatgers sortits de vosaltres contant-vos Els meus signes, qui temen a Al·là i s'esmenen no han de témer i no estaran trists
Però qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, aquests habitaran en el Foc eternament
Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o nega Els seus signes? Aquests tindran la sort que han estat destinats. Quan, per fi , Els nostres Missatgers venguen a ells per a cridar-los, diran: «On està el que invocàveu en lloc d'invocar a Al·là?» Ells diran: «Ens han abandonat!» Llavors, testificaran contra si mateixos la seva incredulitat
Dirà «Entreu en el Foc a reunir-vos amb les comunitats de genis i homes que us han precedit!» Sempre que una comunitat entra, maleïx a la seva germana. Quan, per fi, es trobin allí totes, l'última a arribar dirà de la primera: «Senyor! Aquests són qui ens van extraviar. Doblega'ls, doncs, el càstig del Foc». Dirà: «Tots reben el doble. Però vosaltres no sabeu»
La primera d'elles dirà a l'última: «No gaudiu de cap privilegi sobre nosaltres. Agradeu, doncs, el càstig que heu merescut»
A qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, no se'ls obriran les portes del cel ni entraran en el Paradís fins que entre un camell en l'ull d'una agulla. Així retribuirem als pecadors
Tindran la Jahenam per jaç i, per damunt, cobertors. Així retribuirem als impius
Qui van creure i van obrar bé- a ningú demanem sinó segons les seves possibilitats-. aquests habitaran en el Paradís eternament
Extirparem el rancor que quedi en els seus pits. Fluiran rierols als seus peus. Diran: «Lloat sigui Al·là, Que ens ha dirigit aquí! No hauríem estat ben dirigits si no ens hagués dirigit Al·là. Els Missatgers del nostre Senyor bé que van portar la Veritat». I se'ls cridarà: «Aquest és el Paradís. Ho heu heretat en premi a les vostres obres»
Els habitants del Paradís cridaran als habitants del Foc: «Hem trobat que era veritat el que el nostre Senyor ens havia promès. I vosaltres, heu trobat si era veritat el que el vostre Senyor us havia promès?» «Si!», diran. Llavors, un nunci pregonarà entre ells: «Que la maledicció d'Al·là caigui sobre els impius
que desvien a altres del camí d'Al·là, desitjant que sigui tortuós, i no creuen en l'altra vida!»
Hi ha entre els dos un vel. En els llocs elevats haurà homes que reconeixeran a tots pels seus trets distintius i que cridaran als habitants del Paradís: «Pau sobre vosaltres!» No entraran en ell, per molt que ho desitgin
Quan les seves mirades es tornin cap als habitants del Foc, diran: «Senyor! No ens posis amb el poble impiu»
I els habitants dels llocs elevats cridaran a homes que reconeguin pels seus trets distintius. Diran: «El que heu acumulat i la vostra altivesa no us han servit de res
Són aquests aquells de qui juràveu que Al·là no anava a apiadarse d'ells » «Entreu en el Paradís! No heu de témer i no estareu trists»
Els habitants del Foc cridaran als habitants del Paradís: «Vesseu sobre nosaltres poca aigua o quelcom del que Al·là us ha proveït!» Diran: «Al·là ha prohibit ambdues coses als infidels
que van prendre la seva religió a distracció i joc, a qui la vida d'aquí va enganyar». Avui els oblidarem, com ells van oblidar que els arribaria aquest dia i van negar Els nostres signes
Els vam portar una Escriptura, que vam explicar detalladament, amb ple coneixement, com guia i misericòrdia per a gent que creu
Esperen altra cosa que el seu compliment? El dia que es compleixi, els que abans la van oblidar diran: «Els Missatgers del nostre Senyor bé que van portar la Veritat. Tenim ara intercesors que intercedeixin per nosaltres o se'ns podria retornar i obraríem de manera diferent al que obrem?» S'han perdut a si mateixos i s'han esfumat les seves invencions
El vostre Senyor és Al·là, Que ha creat els cels i la terra en sis dies. Després, s'ha instal·lat en el Tron. Cobreix el dia amb la nit, que li segueix ràpidament. I el sol, la lluna i les estrelles, subjectes pel Seu ordre. No són Seves la creació i l'ordre? Beneït sigui Al·là, Senyor de l'univers
Invoqueu al vostre Senyor humil i secretament! Ell no estima a qui violen la llei
No corrompeu en la terra després de reformada! Invoqueu- li amb temor i anhel! La misericòrdia d'Al·là està prop de qui fan el bé
És Ell qui envia els vents com nuncis que precedeixen a La seva misericòrdia. Quan estan carregats de núvols pesats, les empenyem a un país mort i fem que plogui en ell i que surtin, gràcies a l'aigua, fruits de totes classes. Així farem sortir als morts. Potser així, us deixeu amonestar
La vegetació d'un país bo surt amb l'ajuda del seu Senyor, mentre que d'un país dolent surt però escassa. Així expliquem els signes a gent que agraïx
Vam enviar Noé al seu poble. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible»
Els dignataris del seu poble van dir: «Sí, veiem que estàs evidentment extraviat»
Va dir: «Pobla! No estic extraviat, sinó que he estat enviat pel senyor de l'univers
Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello bé. I sé per Al·là el que vosaltres no sabeu
Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestació del vostre Senyor, per mitjà d'un home sortit de vosaltres, per a advertir-vos i perquè temeu a Al·là i, potser, així, se us tingui pietat?»
Però li van desmentir. Així, doncs, els salvem, a ell i a qui estaven amb ell en la nau, i neguem a qui havien desmentit Els nostres signes. Eren, en veritat, un poble cec
I als Adites el seu germà Hud. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No aneu a témer-li?»
Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Veiem que estàs ximple i, sí, creiem que ets dels que menteixen»
Va dir: «Poble! No estic ximple. Sinó que, he estat enviat pel senyor de l'univers
Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello fidelment
Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestació del vostre Senyor per mitjà d'un home sortit de vosaltres per a advertir-vos? I recordeu quan us va fer successors després del poble de Noé i us va fer corpulents. Recordeu, doncs, els beneficis d'Al·là! Potser, així, prospereu»
Van dir: «Has vingut a nosaltres perquè servim a Al·là Sol i renunciem a aquells que els nostres pares servien? Porta'ns, doncs, allò amb que ens amenaces, si és veritat el que dius»
Va dir: «Que la indignació i la ira del vostre Senyor caiguin sobre vosaltres! Disputareu amb mi sobre els noms que heu posat, vosaltres i els vostres pares? Al·là no els ha conferit cap autoritat. I espereu! Jo també sóc dels que esperen»
Així, doncs, vam salvar a ell i als que amb ell estaven per una misericòrdia vinguda de Nosaltres. I vam extirpar a qui havien desmentit Els nostres signes i no eren creients
I als Tamudís el seu germà Salih. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Us ha vingut del vostre Senyor una prova: és la camella d'Al·là, que serà signe per a vosaltres, Deixeu-la que pasture en la terra d'Al·là i no li feu malament! Si no, us arribarà a un càstig dolorós
Recordeu quan us va fer successors, després dels Adites i us va establir en la terra. Vau edificar palaus en les planes i vau excavar cases en les muntanyes. Recordeu els beneficis d'Al·là i no obreu malament en la terra corrompent»
Els dignataris del seu poble, altius, van dir als febles que havien cregut: «Sabeu si Salih ha estat enviat pel seu Senyor?». Van dir: «Creiem en el missatge que se li ha confiat»
Els altius van dir: «Doncs nosaltres no creiem en el que vosaltres creieu»
I degollaren la camella i van infringir l'ordre del seu Senyor, dient: «Salih! Porta'ns allò amb que ens amenaces, si de debò ets dels Missatgers!»
Els va sorprendre el Tremolor i, al matí, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases
Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat el missatge del meu Senyor i us he aconsellat bé, però no estimeu als bons consellers»
I a Lot. Quan va dir al seu poble: «Cometeu una deshonestedat que cap esser ha comès abans
Certament, per concupiscencia, us dirigiu als homes en lloc de dirigir-vos a les dones. Sí, sou un poble immoderat!»
L'única cosa que va respondre el seu poble va anar: «Expulseu-los de la ciutat! Són gent que les hi dóna de purs!»
I els salvem, a ell i a la seva família, salvo a la seva dona, que va anar dels que es van ressagar
I vam fer ploure sobre ells una pluja: I mira com van acabar els pecadors
I als Madianits el seu germà Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Us ha vingut, del vostre Senyor, una prova. Doneu la mesura i el pes justs, no defraudeu als homes en els seus béns! No corrompeu en la terra després de reformada! Això és millor per a vosaltres, si és que sou creients
No aguaiteu en cada via a qui creuen en Ell, amenaçant-los i desviant-los del camí d'Al·là, desitjant que sigui tortuós. I recordeu, quan éreu pocs i Ell us va multiplicar. I mireu com van acabar els corruptors
I si alguns de vosaltres creuen en el missatge que se m'ha confiat i uns altres no, tingueu paciència fins que Al·là decideixi entre nosaltres. Ell és el Millor a decidir»
Els dignataris del poble, altius, van dir: «Hem d'expulsar-te de la nostra ciutat, Xuayb, i als que amb tu han cregut, tret que torneu a la nostra religió». (Xuayb) va dir: «inclús si no ens agrada
Inventaríem una mentida contra Al·là si tornéssim a la vostra religió després d'haver-nos salvat Al·là d'ella. No podem tornar a ella, tret que Al·là el nostre Senyor ho vulgui. El nostre Senyor ho abasta tot en La seva ciència. Confiem en Al·là! Senyor, jutja segons Justícia entre nosaltres i el nostre poble! Tu ets Qui millor jutja»
Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Si seguiu a Xuayb, esteu perduts...»
Els va sorprendre el Tremolor i, al matí, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases
Va anar com si els que havien desmentit a Xuayb no haguessin habitat en elles. Els que havien desmentit a Xuayb van ser els que van perdre
Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat els missatges del meu Senyor i us he aconsellat bé. Com vaig a sentir-ho ara per gent infidel?»
No enviem a cap profeta a ciutat que no infligíssim a la seva població misèria i desgràcia -potser, així s'humiliessin
i que no canviéssim, a continuació, el mal pel bé fins que oblidessin l'ocorregut i diguessin: «La desgràcia i aquesta van arribar també als nostres pares». Llavors, ens apoderàvem d'ells per sorpresa sense que s'advertissin
Si els habitants de les ciutats haguessin cregut i temut a Al·là, hauríem vessat sobre ells benediccions del cel i de la terra, però van desmentir i ens apoderem d'ells pel que havien comès
És que els habitants de les ciutats estan fora de perill que El nostre rigor els arribi de nit, mentre dormen
O estan fora de perill els habitants de les ciutats que El nostre rigor els arribi de dia, mentre juguen
És que estan a salvo de la intriga d'Al·là? Ningú està a salvo de la intriga d'Al·là, sinó els que perden
No hem indicat als que han heretat la terra després dels seus anteriors ocupants que, si Nosaltres volguéssim, els afligiríem pels seus pecats, segellant els seus cors de manera que no poguessin escoltar
Aquestes són les ciutats de les que t'hem contat algunes noticies. Van venir a elles les seves Missatgers amb les proves clares, però no estaven per a creure en el que abans havien desmentit. Així segella Al·là els cors dels infidels
No hem trobat en la majoria d'ells fidelitat a una aliança, però si hem trobat que la majoria són uns perversos
Després d'ells, vam enviar a Moisés amb Els nostres signes a Faraó i als seus dignataris, però van ser injusts amb ells. I mira com van acabar els corruptors
Moisés va dir: «Faraó! He estat enviat pel senyor de l'univers
No he de dir gens contra Al·là, sinó la veritat. Us he portat una prova clara del vostre Senyor. Deixa marxar amb mi als Fills d'Israel»
Va dir: «Si has portat un signe, mostra'l, si és veritat el que dius»
Va llençar la seva vara i es va convertir en autèntica serp
Va treure la seva mà i heus aquí que va aparèixer blanca als ulls dels presents
Els dignataris del poble de Faraó van dir: «Sí, aquest és un mag entès
Vol expulsar-vos de la vostra terra. Què ordeneu?»
Van dir: «Dóna'ls llargues, a ell i al seu germà, i envia a les ciutats a agents que convoquin
que et portin a tot mag entès!»
Els mags van venir a Faraó i van dir: «Ha d'haver una recompensa per a nosaltres si vencem»
Va dir: «Sí, i sereu, certament, dels meus acostats»
Van dir: «Moisés! , llençes tu o llencem nosaltres?»
Va dir: «Llenceu vosaltres!» I, quan van llençar van fascinar els ulls de la gent i els aterrir. Van venir amb un encanteri poderós
I vam inspirar a Moisés: «Llença la teva vara!» I heus aquí que aquesta engolí les seves mentides
I es va complir la Veritat i va resultar inútil el que havien fet
Van ser, així, vençuts i es van retirar humiliats
Els mags van caure prosternats
Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers
el Senyor de Moisés i de Aarón»
Faraó va dir: «Heu cregut en ell abans que jo us autoritzés! Aquesta és, certament, una intriga que heu ordit en la ciutat per a treure d'ella a la seva població, però aneu a veure
He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats. Després he de fer-vos crucificar a tots»
Van dir: «Certament, tornarem al nostre Senyor
Et venges de nosaltres només perquè hem cregut en els signes del nostre Senyor quan han vingut a nosaltres. Senyor! Infon en nosaltres paciència i feix que quan morim ho fem sotmesos a Tu»
Els dignataris del poble de Faraó van dir: «Deixareu que Moisés i el seu poble corrompin en el país i us abandonin, a tu a i als teus déus?» Va dir: «Matarem sense pietat als seus fills i deixarem amb vida a les seves dones. Els sotmetrem al nostre poder»
Moisés va dir al seu poble: «Imploreu l'ajuda d'Al·là i tingueu paciència! La terra és d'Al·là i la hi dóna en herència a qui Ell vol dels seus serfs. La fi és per als que temen a Al·là»
Van dir: «Hem sofert abans que tu vinguessis a nosaltres i després d'haver vingut». Va dir: «Pot ser que el vostre Senyor destrueixi al vostre enemic i us faci succeir-los en la terra per a veure com actueu»
Infligim al poble de Faraó de secà i escassetat de fruits. Potser així, es deixessin amonestar
Quan els somreia la fortuna, deien: «Això és nostre!». Però, quan els succeïa un mal, ho atribuïen al mal averany de Moisés i de qui amb ell estaven. És que la seva sort no depenia només d'Al·là? Però la majoria no sabien
Van dir: «Sigui el que sigui el signe que ens portis per a fetillar-nos amb ell, no et creurem»
Enviem contra ells la inundació, les llagostes, els polls, les granotes i la sang, signes intel·ligibles. Però van ser altius, eren gent pecadora
I, quan va caure el càstig sobre ells, van dir: «Moisés! Prega al teu Senyor per nosaltres en virtut de l'aliança que ha concertat amb tu. Si apartes el càstig de nosaltres, creurem, certament, en tu i deixarem que els Fills d'Israel parteixin amb tu»
Però, quan vam retirar el càstig fins que es complís el termini que havien d'observar, heus aquí que van trencar la seva promesa
Ens vinguem d'ells negant-los en el mar per haver desmentit Els nostres signes i per no haver fet cas d'ells
I vam donar en herència al poble que havia estat humiliat les terres orientals i les occidentals, que Nosaltres hem beneït. I es va complir la bella promesa del teu Senyor als Fills d'Israel, per haver tingut paciència. I destruïm el que Faraó i el seu poble havien fet i el que havien construït
I vam fer que els Fills d'Israel travessessin el mar i van arribar a una gent lliurada al culte dels seus ídols. Van dir: «Moisés! Fes-nos un déu, com ells tenen déus!» «Sou un poble ignorant!», va dir
«Allò en que aquestes gents estan va a ser destruït i les seves obres seran vanes»
Va dir: «Vaig a buscar-vos un déu diferent d'Al·là, sent així que Ell us ha distingit entre tots els pobles?»
I quan us salvem de les gents de Faraó, que us sotmetien a dur càstig, matant sense pietat als vostres fills i deixant amb vida a les vostres dones. Amb això us va provar el vostre Senyor durament
I ens vam donar cita amb Moisés durant trenta nits, que completem amb altres deu. Així, la durada amb el seu Senyor va anar de quaranta nits. Moisés va dir al seu germà Aarón: «Feix les meves vegades en el meu poble, obra bé i no imitis als corruptors»
Quan Moisés va acudir a La nostra trobada i el seu Senyor li va haver parlat, va dir: «Senyor! Mostra't a mi, que pugui mirar-te!» Va dir: «No Em veuràs! Mira, en canvi, la muntanya! Si continua ferma en el seu lloc, llavors Em veuràs». Però, quan el seu Senyor es va manifestar a la muntanya, la va polvoritzar i Moisés va caure al sòl fulminat. Quan va tornar en si va dir: «Glòria a Tu! Em penedeixo i sóc el primer dels que creuen»
Va dir: «Moisés! Amb Els meus missatges i amb haver-te parlat, t'he escollit entre tots els homes. Agafa, doncs, el que et dono i sé dels agraïts!»
I li escrivim en les Taules una exhortació sobretot i una explicació detallada de tot. «Agafa-les, doncs, amb força i ordena al teu poble que agafi el millor d'elles». Jo us faré veure l'estatge dels perversos
Apartaré dels meus signes a qui s´altivessin sense raó en la terra. Sigui el que sigui el signe que veuen, no creuen en ell. Si veuen el camí de la bona senda, no ho prenen com camí, però si veuen el camí del descarrilament, si que ho prenen com camí. I això és així perquè han desmentit Els nostres signes i no han fet cas d'ells
Vanes seran les obres de qui van desmentir Els nostres signes i l'existència de l'altra vida. Podran ser retribuïts per altra cosa que pel que van fer
I el poble de Moisés, anat aquest, va fer un vedell dels seus guarniments, un cos que mugía. És que no van veure que no els parlava ni els dirigiria? Ho van agafar i van obrar impíament
I, quan es van penedir i van veure que s'havien extraviat, van dir: «Si el nostre Senyor no es apiada de nosaltres i ens perdona, serem, certament, dels que perden»
I, quan Moisés va regressar al seu poble, irat i dolgut, va dir: «Què malament us heu portat, després d'anar-me i deixar- vos! És que voleu avançar el judici del vostre Senyor?» I va llançar les Taules i, agafant del cap al seu germà, ho va arrossegar cap a si. Va dir: «Fill de la meva mare! La gent m'ha humiliat i gairebé em mata. No facis, doncs, que els enemics s'alegrin de la meva desgràcia! No em posis amb el poble impiu!»
Va dir: «Senyor! Perdona'ns a mi i al meu germà, i introdueix-nos en La teva misericòrdia! Tu ets la Summa Misericòrdia»
A qui van agafar el vedell els arribarà la ira del seu Senyor i la humiliació en la vida d'aquí. Així retribuirem als que inventen
Amb qui, havent obrat malament, després es penedeixin i creen, el teu Senyor serà, sí, indulgent, misericordiós
Quan es va calmar la ira de Moisés va agafar les Taules. El seu text conté guia i misericòrdia per a qui temen al seu Senyor
Moisés va triar del seu poble a setanta homes per a assistir a La nostra trobada. Quan els va sorprendre el Tremolor va dir: «Senyor! Si haguessis volgut, els hauries fet perir abans i a mi també. Vas a fer-nos perir pel que han fet els ximples del nostre poble? Això no és més que una prova Teva, que Et serveix per a extraviar o dirigir a qui vols. Tu ets el nostre Protector! Perdona'ns, doncs, i apiádate de nosaltres! Ningú perdona tan bé com Tu
Destina'ns bé en la vida d'aquí i en l'altra. Ens hem tornat a Tu». Va dir: «Infligeixo El meu càstig a qui vull, però La meva misericòrdia és omnímoda». Destinaré a ella a qui temin a Al·là i donin el azaque i a qui creen en Els nostres signes
a qui segueixin al Missatger, el Profeta dels gentils, a qui veuen esmentat en els seus textos: en la Tora i en l'Evangeli, que els ordena el que està bé i els prohibeix el que està malament, els declara lícites les coses bones i il·lícites les impures, i els allibera de les seves càrregues i de les cadenes que sobre ells pesaven. Els que creen en ell, li sostinguin i auxiliïn, els que segueixin la Llum enviada baix amb ell, aquests prosperaran
Digues: «Homes Jo sóc El Missatger d'Al·là a tots vosaltres, d'Aquell a Qui pertany el domini dels cels i de la terra. No hi ha més déu que Ell. Ell dóna la vida i dóna la mort. Creieu, doncs, en Al·là i en el seu Missatger, el Profeta dels gentils, que creu en Al·là i en Les seves paraules! I seguiu-li! Potser, així, sigueu bé dirigits»
En el poble de Moisés hi ha una comunitat que es dirigiri segons la Veritat, i que, gràcies a ella, observava la justícia
Els dividim en dotze tribus, com comunitats. Quan el poble va demanar aigua a Moisés, vam inspirar a aquest «Copeja la roca amb la teva vara!». I van brollar d'ella dotze deus. Tots sabien de quin havien de beure. Vam fer que se'ls ennuvolés i els enviem de l'alt el mannà i les guatles: «Mengeu de les coses bones que us hem proveït.» I no van ser injusts amb Nosaltres, sinó que ho van ser amb si mateixos
I quan se'ls va dir: «Habiteu en aquesta ciutat i mengeu quant vulgueu del que en ella hagi. Digueu 'Perdó!' Entreu per la porta prosternant-vos! Us perdonarem els vostres pecats i donarem més als que facin el bé»
Però els impius d'ells van canviar per unes altres les paraules que se'ls havien dit i els enviem un càstig del cel per haver obrat impíament
I pregunta'ls per aquella ciutat, a la vora del mar, els habitants de la qual violaven el dissabte. Els dissabtes venien a ells els peixos a flor d'aigua i els altres dies no venien a ells. Els vam provar així per haver obrat perversament
I quan uns van dir: «Per què exhorteu a un poble que Al·là va a fer perir o castigar severament?» Van dir: «Perquè el vostre Senyor ens disculpi. Potser, així temin a Al·là»
I, quan van haver oblidat el que se'ls havia recordat, vam salvar a qui havien prohibit el mal i infligim un mal càstig als impius, per haver obrat perversament
I, quan van desatendre les prohibicions, els vam dir: «Convertiu-vos en micos repugnants!»
I quan el teu Senyor va anunciar que enviaria, certament, contra ells, fins al dia de la Resurrecció, a gent que els imposés un dur càstig. Certament, el teu Senyor és ràpid a castigar, però també és indulgent, misericordiós
Els dividim en la terra en comunitats. D'ells, havia uns que eren justs i altres que no. Els vam provar amb benediccions i infortunis. Potser, així, es convertissin
Els seus successors, havent heretat l'Escriptura, s'apoderen dels béns d'aquest món, dient: «Ja se'ns perdonarà». I si se'ls oferixen altres béns, semblants als primers, s'apoderen també d'ells. No es va concertar amb ells el pacte de l'Escriptura , segons el qual no dirien gens contra Al·là sinó la veritat? I això que han estudiat quant en ella hi ha... Però el Domicili Últim és millor per a qui temen a Al·là - és que no raoneu
per als quals s'aferren a l'Escriptura i fan la azalá. No deixarem de remunerar a qui obrin bé
I quan vam sacsejar la muntanya sobre ells com si hagués estat un pavelló i van creure que se'ls venia damunt: «Agafeu amb força el que us hem donat i recordeu bé el seu contingut! Potser, així, temeu a Al·là»
I quan el teu Senyor va treure dels ronyons dels fills d'Adán a la seva descendència i els va fer testificar contra si mateixos: «No sóc jo el vostre Senyor?» Van dir: «Clar que si, donem fe!» No sigui que diguéssiu el dia de la Resurrecció: «No havíem reparat en això»
O que diguéssiu: «Els nostres pares eren ja associadors i nosostros no som més que els seus descendents. Vas a fer-nos perir pel que els falsarios han fet?»
Així expliquem els versicles. Potser així es converteixin
Conta'ls el que va passar amb aquell a qui vam donar Els nostres signes i es va desfer d'ells. El Dimoni li va perseguir i va anar dels esgarriats
Si haguéssim volgut, li hauríem aixecat amb ells. Però es va apegar a la terra i va seguir la seva passió. Va passar amb ell com passa amb el gos: panteixa el mateix si li ataques que si li deixes en pau. Així és la gent que desmenteix Els nostres signes. Conta'ls aquestes coses. Potser, així, reflexionin
Quines mal exemple dóna la gent que desmenteix Els nostres signes i és injusta amb si mateixa
Aquell a qui Al·là dirigeix està en el bon camí. Aquells, en canvi, a qui Ell extravia, són els que perden
Hem creat per a la Jahenam a molts dels genis i dels homes. Tenen cors amb els quals no comprenen, ulls amb els quals no veuen, escoltats amb els quals no escolten. Són com ramats. No, encara més extraviats. Aquests tals són els que no es preocupen
Al·là posseïx els Noms Més Bells. Empra'ls, doncs, per a invocar-li i aparta't de qui els profanin, que seran retribuïts conformement a les seves obres
Entre les nostres creatures hi ha una comunitat que es dirigeix segons la Veritat i que, gràcies a ella, observa la justícia
A qui desmenteixin Nuestos signes els conduirem pas a pas, sense que sàpiguen com
I els concedeixo una pròrroga. La meva estratagema és segura
No reflexionen? El seu paisà no és un possès. És només un monitor que parla clar
No han considerat el regne dels cels i de la terra i tot el que Al·là ha creat? I que tal vegada s'acosti la seva fi? En quin anunci, després d'aquest, van a creure
Aquell a qui Al·là extravia, no podrà trobar qui li dirigeixi. Ell els deixarà que errin cecs en la seva rebel·lia
Et pregunten per l'Hora: «Quan arribarà?» Digues: «Només el meu Senyor té coneixement d'ella. Ningú sinó Ell la manifestarà al seu temps. Aclapara en els cels i en la terra. No vindrà a vosaltres sinó de cop i volta»,. Et pregunten a tu com si estiguessis bé assabentat. Digues: «Només Al·là té coneixement d'ella». Però la majoria dels homes no saben
Digues: «Jo no disposo de res que pugui aprofitar-me o danyar-me sinó tant quant Al·là vulgui. Si jo conegués l'ocult, abundaria en béns i no em alçaria el mal. Però no sóc sinó un monitor, un nunci de bones noves per a gent que creu»
Ell és Qui us ha creat d'una sola persona, de la qual ha tret al seu cònjuge perquè trobi quietud en ella. Quan va jeure amb ella, aquesta va dur una càrrega lleugera, amb la qual anava d'aquí cap enllà; però quan es va sentir pesada, van invocar ambdós a Al·là, el seu Senyor. «Si ens dónes un fill bo, serem, certament, dels agraïts
Però, quan els va donar un bo, van posar a Al·là associats en el que Ell els havia donat. I Al·là està per sobre del que Li associen
Li associen déus que no creen gens -sinó que, ells mateixos han estat creats
i que no poden ni auxiliar-los a ells ni auxiliar-se a si mateixos
Si els crideu a La Guia, no us segueixen. Els dóna el mateix que els crideu o no
Aquells a qui invoqueu, en lloc d'invocar a Al·là, són serfs com vosaltres. Invoqueu-los, doncs, i que us escoltin, si és veritat el que dieu
Tenen peus per a caminar, mans per a agafar, ulls per a veure, escoltats per a escoltar? Digues: «Invoqueu als vostres associats i urdid quelcom contra mi! No em feu esperar
El meu amo és Al·là, Que ha revelat l'Escriptura i Que tria als justs protegint-los
I els que vosaltres invoqueu, en lloc d'invocar-li a Ell, no poden auxiliar-vos a vosaltres ni auxiliar-se a si mateixos»
Si els crideu a La Guia, no escolten. Els veus que et miren sense veure't
Sé indulgent, prescriu el bé i aparta't dels ignorants
Si el Dimoni t'incita al mal, busca refugi en Al·là. Ell tot ho escolta, tot ho sap
Quan els que temen a Al·là sofrixen una aparició del Dimoni, es deixen amonestar i veuen clar
Als seus germans, en canvi, persisteixen en mantenir-los esgarriats
I si no els portes un signe, diuen: «Com! Per què no t'has escollit un?» Digues: «Jo no faig més que seguir el que el meu Senyor em revela». Aquestes són proves visibles del vostre Senyor, guia i misericòrdia per a gent que creu
I, quan es reciti l'Alcorà, escolteu-lo en silenci! Potser així se us tingui pietat
Invoca al teu Senyor en el teu interior, humil i temerosament, a mitjan veu, matí i tarda, i no siguis dels despreocupats
Els que estan al costat del teu Senyor no tenen a menys servir-li. Li glorifiquen i es prosternan davant Ell

Prev Next