9.The Repentance

  1. Denúncia per Al·là i El seu Missatger de l'aliança que heu concertat amb els associadors
  2. «Circuleu per la terra durant quatre mesos. Però sapigueu que no podreu escapar d'Al·là i que Al·là omplirà de vergonya als infidels»
  3. Proclama d'Al·là i El seu Missatger, dirigida als homes el dia de la peregrinació major. «Al·là no és responsable dels associadors, i El seu Missatger tampoc. Si us penediu serà millor per a vosaltres. Però, si torneu l'esquena, sapigueu que no escapareu d'Al·là». Anuncia als infidels un càstig dolorós
  4. S'exceptuen els associadors amb qui heu concertat una aliança i no us han fallat en no-res ni han ajudat a ningú contra vosaltres. Respecteu la vostra aliança amb ells durant el termini convingut. Al·là estima a qui Li temen
  5. Quan hagin transcorregut els mesos sagrats, mateu als associadors onsevulla que els trobeu. Captureu-los! Assetgeu- los! Tendiu-los emboscades pertot arreu! Però si es penedeixen, fan la azalá i donen el azaque, llavors deixeu-los en pau! Al·là és indulgent, misericordiós
  6. Si un dels associadors et demana protecció concedeix-la-hi, perquè escolti la Paraula d'Al·là. Després, facilita-li l'arribada a un lloc que estigui segur. És que són gent que no sap
  7. Com podran els associadors concertar una aliança amb Al·là i amb El seu Missatger, a no ser aquells amb qui vau concertar una aliança al costat de la Mesquita Sagrada? Mentre compleixin amb vosaltres, compliu amb ells. Al·là estima a qui Li temen
  8. Com si, quan us vencen, no respecten aliança ni compromís amb vosaltres? Us satisfan amb la boca, però els seus cors s'oposen i la majoria són uns perversos
  9. Han malvenut els signes d'Al·là i han desviat a uns altres del seu camí. Quin detestable és el que han fet
  10. No respecten aliança ni compromís amb el creient. aquests són els que violen la llei
  11. Però si es penedeixen, fan la azalá i donen el azaque, llavors seran els vostres germans en religió. Exposem clarament els versicles a gent que sap
  12. Però, si violen els seus juraments després d'haver conclòs una aliança i ataquen la vostra religió, combateu contra els caps de la incredulitat. No respecten cap jurament. Potser, així, desisteixin
  13. Com no aneu a combatre contra gent que ha violat el seu jurament, que hagués preferit expulsar al Missatger i us va atacar primer? Els teniu por, sent així que Al·là té més dret que Li tingueu por? Si és que sou creients
  14. Combateu contra ells! Al·là els castigarà a mans vostres i els omplirà de vergonya, mentre que a vosaltres us auxiliarà contra ells, guarint així els pits de gent creient
  15. i esvaint la ira dels seus cors. Al·là es torna cap a qui Ell vol. Al·là és omniscient, savi
  16. O és que heu cregut que se us anava a deixar en pau i que Al·là encara no coneix a qui de vosaltres han combatut sense travar aliança amb ningú, fora d'Al·là, del seu Missatger i dels creients? Al·là està bé informat del que feu
  17. Els associadors no han de cuidar del manteniment de les mesquites d'Al·là, sent testimonis contra si mateixos de la seva incredulitat. Aquests, quins vanes són les seves obres! Estaran en el Foc eternament
  18. Que només cuidi del manteniment de les mesquites d'Al·là qui crea en Al·là i en l'últim Dia, faci la azalá, doni el azaque i no tingui por sinó d'Al·là. Potser aquests siguin dels bé dirigits
  19. Aneu a comparar al que dóna de beure als pelegrins i cuida del manteniment de la Mesquita Sagrada amb el que creu en Al·là i en l'últim Dia i lluita per Al·là? No són iguals per a Al·là. Al·là no dirigeix al poble impiu
  20. Qui creen, emigrin i lluitin per Al·là amb la seva hisenda i les seves persones tindran una categoria més elevada al costat d'Al·là. Aquests seran els que triomfin
  21. El seu Senyor els anuncia La seva misericòrdia i satisfacció, així, com jardins en els quals gaudiran de delícia sense fi
  22. en els quals estaran eternament, per a sempre. Al·là té al costat de Si una magnífica recompensa
  23. Creients! No prengueu com aliats als vostres pares i als vostres germans si prefereixen la incredulitat a la fe. Qui de vosaltres els consideren aliats, aquests són els impius
  24. Digues: «Si preferiu els vostres pares, els vostres fills, els vostres germans, les vostres esposes, la vostra tribu, la hisenda que heu adquirit, un negoci pel resultat del qual temeu i cases que us plauen, a Al·là i a al seu Missatger i a la lluita per La seva causa, espereu que venga Al·là amb El seu ordre...» Al·là no dirigeix al poble pervers
  25. Al·là us ha ajudat a vèncer en molts llocs. I el dia de Hunayn, quan, complaguts pel vostre gran nombre, aquest no us va servir de res; quan la terra, a pesar de la seva vastitud, us va resultar estreta i vau tornar l'esquena per a fugir
  26. Al·là, llavors, va enviar dels alt El seu Sakina sobre El seu Missatger i sobre els creients. Va fer també descendir legions invisibles als vostres ulls i va castigar als que no creien. Aquesta és la retribució dels infidels
  27. Però, després d'això, Al·là es tornarà cap a qui Ell vulgui. Al·là és indulgent, misericordiós
  28. Creients! Els associadors són mera impuresa. Que no s'acostin, doncs, a la Mesquita Sagrada després d'aquest mateix any! Si temeu escassesa, Al·là us enriquirà per favor Seu, si vol. Al·là és omniscient, savi
  29. Combateu conta qui, havent rebut l'Escriptura, no creuen en Al·là ni en l'últim Dia, ni prohibeixen el que Al·là i El seu Missatger han prohibit, ni practiquen la religió veritable, fins que, humiliats, paguin el tribut directament
  30. Els jueus diuen: «Uzayr és el fill d'Al·là». I els cristians diuen: «El Ungit és el fill d'Al·là». Això és el que diuen de paraula. Imiten el que ja abans havien dit els infidels. Que Al·là els maleeixi! Com poden ser tan desviats
  31. Han pres als seus doctors i als seus monjos, així com al Ungit, fill de María, com senyors, en lloc de prendre a Al·là quan les ordres que havien rebut no eren sinó de servir a un Déu U. No hi ha més déu que Ell! Glòria a Ell! Està per sobre del que Li associen
  32. Volguessin apagar d'un bufo la Llum d'Al·là però Al·là no desitja sinó que resplandeixi, a despit dels infidels
  33. Ell és Qui ha manat al seu Missatger amb La Guia i amb la religió veritable perquè, a despit dels associadors, prevalgui sobre tota altra religió
  34. Creients! Molts doctors i monjos devoren, sí, la hisenda aliena injustament, desviant a altres del camí d'Al·là. A qui atresoren or i plata i no ho gasten per la causa d'Al·là, anuncia'ls un càstig dolorós
  35. el dia que aquests metalls es posin candents en el foc de la Jahenam i els seus fronts, costats i esquenes siguin marcats amb ells: «Això és el que atresoràveu per a vosaltres. Agradeu, doncs, el que atresoràveu!»
  36. El nombre de mesos, per a Al·là, és de dotze. Van Ser inscrits en l'Escriptura d'Al·là el dia que va crear els cels i la terra. D'ells, quatre són sagrats: aquesta és la religió veritable. No sigueu injusts amb vosaltres mateixos no respectant-los! I combateu tots contra els associadors com ells també combaten tots contra vosaltres! I sapigueu que Al·là està amb els que Li temen
  37. El mes intercalar no significa més que un increment en la incredulitat, amb la qual s'extravien els infidels. Ho declaren profà un any i sagrat altre any, per a estar d'acord amb el nombre del que Al·là ha declarat sagrat, declarant així profà el que Al·là ha declarat sagrat. La malícia de les seves obres ha estat engalanada, però Al·là no dirigeix al poble infidel
  38. Creients! Què us passa? Per què, quan se us diu: «Aneu a la guerra per la causa d'Al·là!» romaneu clavats en terra? Preferiu la vida d'aquí a l'altra I què és el breu gaudi de la vida d'aquí comparat amb l'altra, sinó bé poc
  39. Si no aneu a la guerra, us infligirà un dolorós càstig. Farà que altre poble us substitueixi, sense que pugueu causar-li cap dany. Al·là és omnipotent
  40. Si li negueu auxili, Al·là sí que li va auxiliar quan, expulsat pels infidels amb un sol company, li deia a aquest estant els dos en la cova: «No estiguis trist! Al·là està amb nosaltres!» Al·là va fer descendir sobre ell El Seu Sakina i li va reforçar amb legions invisibles als vostres ulls. Al·là va posar La seva Paraula per sobre de la paraula dels infidels.. Al·là és poderós, savi
  41. Aneu a la guerra, tant si us és fàcil com si us és difícil! Lluiteu per Al·là amb la vostra hisenda i les vostres persones! És millor per a vosaltres. Si sabéssiu
  42. Si s'hagués tractat d'un avantatge immediat o d'un viatge curt, t'haurien seguit, però l'objectiu els ha semblat distant. Juraran per Al·là: «Si haguéssim pogut, us hauríem acompanyat a la guerra». Es perden a si mateixos. Al·là sap que menteixen
  43. Que Al·là et perdoni! Per quins els has dispensat abans d'haver distingit als sincers dels quals menteixen
  44. Qui creuen en Al·là i en l'últim Dia no et demanen dispensa quan de lluitar amb la seva hisenda i les seves persones es tracta. Al·là coneix bé a qui Li temen
  45. Només et demanen dispensa qui no creuen en Al·là i en l'últim Dia, aquells els cors dels quals estan plens de dubtes i que, per dubtar, vacil·len
  46. Si haguessin volgut anar a la guerra, s'haurien preparat per a això, però Al·là no ha aprovat la seva marxa. Els ha infós mandra i se'ls ha dit: «Quedeu-vos amb els que es queden!»
  47. Si us haguessin acompanyat a la guerra, no haurien fet més que augmentar la confusió i haurien sembrat la desconfiança entre vosaltres, buscant revoltar-vos. Hi ha entre vosaltres qui donen escoltas al que diuen, però Al·là coneix bé als impius
  48. Ja van buscar abans revoltar i van embullar bé els teus assumptes fins que va venir la Veritat i va aparèixer l'ordre d'Al·là, a despit d'ells
  49. Hi ha entre ells qui diu: «Dispensa'm i no em temptis!» Però és que no han caigut ja en la temptació? La Jahenam, certament, voltarà als infidels
  50. Si et succeïx quelcom bo, els dol, i, si t'afligeix una desgràcia, diuen: «Ja hem pres les nostres precaucions!» I es van tan contents
  51. Digues: «Només podrà ocórrer-nos el que Al·là ens hagi predestinat. Ell és el nostre Amo. Que els creients, doncs, confiïn en Al·là!»
  52. Digues: «Quins podeu esperar per a nosaltres sinó una de les dues contingències més belles?» Nosaltres, en canvi, vam esperar que Al·là us afligeixi amb un càstig vingut d'Ell o a mans nostres. Espereu, doncs! Nosaltres també esperem amb vosaltres
  53. Digues: «Dóna el mateix que doneu almoina a gust o de mala gana, doncs no se us ha d'acceptar ja que sou gent perversa»
  54. L'única cosa que ha impedit que la seva almoina sigui acceptada és que no creuen en Al·là ni en El seu Missatger, no acudeixen a la azalá sinó mandrosament i no donen almoina sinó de mala gana
  55. No et maravilles de la seva hisenda ni dels seus fills! Al·là només vol amb això castigar-los en la vida d'aquí i que exhalin el seu últim sospiro sent infidels
  56. Juren per Al·là que són, sí, dels vostres, però no ho són, sinó que són Gent que té por
  57. Si trobaren un refugi o coves o algun lloc on poder amagar- se Anirien allà molt de pressa
  58. Alguns d'ells et critiquen a propòsit de les almoines. Si li'ls dóna de Elles, estan contents; si no li'ls dóna d'elles, s'enfaden
  59. Si quedaren satisfets del que Al·là i El seu Missatger els han donat i digueren:«Al·là ens basta! Al·là ens donarà del seu favor i El seu Missatger també. Desitgem Ardentment a Al·là!»
  60. Les almoines són només per als necessitats, els pobres, els almoiners,aquells la voluntat dels quals cal captar, els captius, els insolvents, la causa d'Al·là i el viatger. És un deure imposat per Al·là. Al·là és omniscient, savi
  61. Hi ha entre ells els que molesten el Profeta i diuen: «És tot oïdor!» Digues: «Pel vostre bé és tot oïdor. Creu en Al·là i té fe en els creients. És Misericordiós per a aquells de vosaltres que creuen». Els que molesten al Missatger d'Al·là, tindran un castig dolorós
  62. Vos juren per Al·là per satisfer-vos, però Al·là té més dret, i El seu Missatger també, que Li satisfacen. Si és que són creients
  63. No saben que qui s'oposa a Al·là i al seu Missatger tindrà eternament el foc de la Jahenam? Que enorme deshonra
  64. Els hipòcrites temen la revelació d'un versicle que els informe del contingut dels seus cors. Digues: «Burleu-vos, que ja traurà Al·là el que temeu!»
  65. Si els preguntes, diuen: «No féiem més que parlotejar i bromejar». Digues: «Vos burlàveu d'Al·là, dels seus signes i del seu Missatger?»
  66. No us disculpeu! Heu deixat de creure després d'haver cregut i, si perdonem a algun de vosaltres, castigarem a altres per haver sigut pecadors
  67. Els hipòcrites i les hipòcrites són tots u. Ordenen el que està malament i prohibixen el que està bé. Tanquen les seues mans. Han oblidat Al·là i Ell els hi ha oblidat. Els hipòcrites són els perversos
  68. Al·là ha promés als hipòcrites, a les hipòcrites i als infidels amb el Foc de la Jahenam, en el que estaran eternament. Els bastarà. Que Al·là els Maleïxi! Tindran un castic permanent
  69. El mateix els va passar als que us van precedir. Eren més forts que vosaltres, més rics i tenien més fills. Van disfrutar de la seva part. Disfruteu vosaltres també de la vostra part, com els vostres antecessors van disfrutar de la seva. Heu parlotejat igual que ells. Vanes van ser les seves obres en la vida d'aquí i vanes ho seran en l'altra. Aquestes són els que perden
  70. No s'han assabentat del que va passar als que els van precedir: el poble de Noé, els Adites, els Tamudís, el poble d'Abraham, els Madianites i els dels Pobles del Dalt Baix? Els seus Missatgers van vindre a ells amb les proves clares. No anava a ser Al·là injust amb ells, sinó que ells ho van ser amb si mateixos
  71. Però els creients i les creients són aliats uns d'altres. Ordenen el que està bé i prohibixen el que està malament. Fan l'oració, donen l'azaque i obeïxen a Al·là i al seu Missatger. D'aquells s'apiadarà Al·là. Al·là és poderós, savi
  72. Al·là ha promés als creients i a les creients jardins pels baixos de les quals fluïxen rierols, en els que estaran eternament, i vivendes agradables en els Jardins de l'Edén. Però la satisfacció d'Al·là serà millor encara. Aquest es l'èxit Grandiós
  73. Profeta! Combat contra els infidels i els hipòcrites, sé dur amb ells! El seu refugi serà la Jahenam. Quin mal fi
  74. Juren per Al·là que no han professat la incredulitat, quan la veritat és que Sí. Han apostat després d'haver abraçat l'islam. Aspiraven a quelcom que no han aconseguit i han quedat ressentits només per no haver obtingut més que allò que Al·là i El seu Missatger els han enriquit, per favor Seu. Seria millor per a ells que es penediren. Si tornen l'esquena, Al·là els infligirà un castig dolorós en la vida d'aquí i en l'altra. No trobaran en la terra amo ni Auxiliar
  75. Alguns d'ells han concertat una aliança amb Al·là: «Si ens dóna quelcom del seu favor, sí que farem almoina, sí que serem dels justos»
  76. Però, quan els dóna quelcom del seu favor, es mostren avars d'això, tornen la esquena i se'n van
  77. Així, ha infós en el seu ànim la hipocresia fins al dia que Li troben, per haver faltat al que havien promés a Al·là i per haver mentit
  78. No saben que Al·là coneix els seus secrets i els seus conciliàbuls, i que Al·là coneix a fons les coses ocultes
  79. Són ells els que critiquen, tant als creients que, espontàniament, donen almoina, com als que només amb un gran esforç aconseguixen donar-la. Es burlen de ells. També Al·là es burlarà d'ells i tindran un castic dolorós
  80. Dóna el mateix que demanes o no que se'ls perdoni. Encara que ho demanares setanta Vegades, Al·là no els perdonaria, perquè no han cregut en Al·là i en El seu Missatger. Al·là no dirigix al poble pervers
  81. Els deixats enrere es van alegrar de poder quedar-se a casa en contra del Missatger d'Al·là. Els repugnava lluitar per Al·là amb la seva hisenda i les seves persones i deien: «No aneu a la guerra amb aquesta calor». Digues: «El foc de la Jahenam és encara més calent». Si entenguessin
  82. Que riguin, doncs, un poc! Ja ploraran, i molt, com retribució del que han comès
  83. Si Al·là torna a dur-te a un grup d'ells i et demanen permís per a anar a la guerra, digues: «No anireu mai amb mi! No combatreu amb mi contra cap enemic! Vau preferir una vegada quedar-vos a casa. Quedeu-vos, doncs, amb els que es queden darrere!»
  84. No oris mai per cap d'ells quan mori, ni et detinguis davant la seva tomba! No han cregut en Al·là i en el seu Missatger i han mort en la seva perversitat
  85. No et maravilles de la seva hisenda i dels seus fills! Al·là només vol amb això castigar-los en la vida d'aquí i que exhalin el seu últim sospir sent infidels
  86. Quan es revela un versicle: «Creieu en Al·là i combateu al costat del seu Missatger», els més rics d'ells et demanen permís i diuen: «Deixa que ens quedem amb els que es queden!»
  87. Prefereixen quedar-se amb les dones deixades darrere. Han estat segellats els seus cors, així que no entenen
  88. Però el Missatger i els que amb ell creuen combaten amb la seva hisenda i les seves persones. Seves seran les coses bones. Aquests són els que prosperaran
  89. Al·là els ha preparat jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els que estaran eternament. Aquest és l'èxit grandiós
  90. Els beduïns que s'excusen vénen que se'ls doni permís. Els que menteixen a Al·là i al seu Missatger es queden a casa. Un càstig dolorós arribarà a als que d'ells no creen
  91. Si són sincers envers Al·là i amb El seu Missatger, no haurà gens que retreure als febles, als malalts, als que no troben els mitjans. No hi ha motiu contra els que obren amb honradesa. Al·là és indulgent, misericordiós
  92. Tampoc contra aquells a qui, venint a tu perquè els facilitis muntura, dius: «No us trobo muntura» i es tornen amb els ulls arrasats de llàgrimes de tristesa perquè no troben els mitjans
  93. Només hi ha motiu contra els que, sent rics, et demanen permís. Prefereixen quedar-se amb les dones deixades darrere. Al·là ha segellat els seus cors, així que no saben
  94. S'excusaran davant vosaltres quan torneu a ells. Digues: «No us excuseu! No anem a creure-us! Al·là ja ens ha informat sobre vosaltres. Al·là i El seu Missatger veuran les vostres obres. Després, se us retornarà al Coneixedor de l'ocult i del palès i ja us informarà Ell del que fèieu»
  95. Quan regresseu a ells us demanaran, jurant per Al·là, que els deixeu. Deixeu-los, doncs, són una abominació. El seu estatge serà la Jahenam com retribució del que han comès
  96. Us conjuren que accepteu les seves excuses. Però, si vosaltres les accepteu, Al·là no les acceptarà del poble pervers
  97. Els beduïns són els més infidels, els més hipòcrites i els més propensos a ignorar les lleis contingudes en la revelació d'Al·là al seu Missatger. Al·là és omniscient, savi
  98. Alguns beduïns consideren com onerosa obligació pecuniària el que gasten, i aguaiten les vostres vicissituds. Que siguin ells els que sofreixin un revés! Al·là tot ho escolta, tot ho sap
  99. Però hi ha altres beduïns que creuen en Al·là i en l'últim Dia i consideren el que gasten i les oracions del Missatger com mitjans d'acostar-se a Al·là. No és això per a ells un mitjà d'acostar-se? Al·là els introduirà en La seva misericòrdia. Al·là és indulgent, misericordiós
  100. Al·là està satisfet dels més distingits -els primers dels emigrats i dels auxiliars-, i de qui els van seguir en les seves bones obres. Ells també estaran satisfets d'Ell, Que els ha preparat jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols en els quals estaran eternament, per a sempre. Aquest és l'èxit grandiós
  101. Entre els beduÏns que us envolten i entre els medinenses hi ha hipòcrites que s'obstinen en la seva hipocresia. Tu no els coneixes, Nosaltres els coneixem. Els castigarem dues vegades. Després, seran enviats a un càstig terrible
  102. Altres en canvi, reconeixen els seus pecats. Han barrejat obres bones amb altres males. Tal vegada Al·là es torni a ells. Al·là és indulgent, misericordiós
  103. Deduïx dels seus béns una almoina per a netejar-los i purificar-los amb ella! I ora per ells! La teva oració els assossega. Al·là tot ho escolta, tot ho sap
  104. No saben que Al·là és Qui accepta el penediment dels seus serfs i rep les almoines i que Al·là és l'Indulgent, el Misericordiós
  105. Digues: «Allà vosaltres! Al·là veurà les vostres obres, així com el seu Missatger i els creients. Se us retornarà al Coneixedor de l'ocult i del palès i ja us informarà Ell del que fèieu»
  106. A uns altres se'ls fa esperar la decisió d'Al·là: càstig o misericòrdia. Al·là és omniscient, savi
  107. Qui van edificar una mesquita amb ànim de danyar per a ajuda de la incredulitat, per a dividir als creients i com refugi per a qui havia fet abans la guerra a Al·là i al seu Missatger, juren solemnement: «No vam voler sinó el millor » Però Al·là és testimoni que menteixen
  108. No oris mai en aquesta mesquita! Una mesquita fundada des del primer dia en el temor d'Al·là té més dret que oris en ella. La freqüenten homes que agraden de purificar-se i Al·là estima als que es purifiquen
  109. Qui és millor: qui ha cimentat el seu edifici en el temor d'Al·là i en La seva satisfacció o qui ho ha cimentat a la vora d'una escarpa desgastada per l'acció de l'aigua i erosionable, que s'esfondra arrossegant-li al foc de la Jahenam? Al·là no dirigeix al poble impiu
  110. L'edifici que s'han construït no deixarà de ser motiu de dubte en els seus cors, tret que aquests es facin trossos. Al·là és omniscient, savi
  111. Al·là ha comprat als creients les seves persones i la seva hisenda, ofrenant-les, a canvi el Paradís. Combaten per Al·là: maten o els maten. És una promesa que Li obliga veritat, continguda en la Tora, en l'Evangeli i en l'Alcorà. I qui respecta millor la seva aliança que Al·là? Alegreu-vos pel tracte que heu tancat amb El! Aquest és l'èxit grandiós
  112. Qui es penedeixen serveixen a Al·là, Li lloen, dejunen, s'inclinen, es prosternan, ordenen el que està bé i prohibeixen el que està malament, observen les lleis d'Al·là... I anuncia la bona nova als creients
  113. El Profeta i els creients no han de demanar el perdó dels associadors, encara que siguin parents seus, després d'haver vist clarament que habitaran en el Jaheem
  114. El perdó que Abraham va demanar per al seu pare no va anar sinó en virtut d'una promesa que li havia fet; però, quan va veure clarament que era enemic d'Al·là, es va desentendre d'ell. Abraham era, certament, tendre, benigne
  115. Al·là, després d'haver dirigit a un poble, no va a extraviar- li sense abans haver-li ensenyat el que ha de témer. Al·là és omniscient
  116. D'Al·là és el domini dels cels i de la terra. Ell dóna la vida i dóna la mort. No teniu, fora d'Al·là, amo ni auxiliar
  117. Al·là s'ha tornat al Profeta, als emigrats i als auxiliars, que li van seguir en una hora d'adversitat, després d'haver-se gairebé desviat els cors d'alguns d'ells. S'ha tornat, depués, a ells. Al·là és amb ells mans, misericordiós
  118. I als tres que van ser deixats enrere fins que la terra, a pesar de la seva vastitud, els va resultar estreta, i els seus esperits es van angoixar també, i van creure que no havia més refugi contra Al·là que Ell mateix. Després, es va tornar a ells perquè es penedissin. Al·là és l'Indulgent, el Misericordiós
  119. Creients! Temeu a Al·là i estigueu amb els sincers
  120. Els medinenses i els beduïns que acampen al seu voltant no han de quedar-se a la saga del Missatger d'Al·là ni preferir el benestar propi al d'ell. Si ho fan així, no patiran sed, ni fatiga, ni fam per la causa d´Al·là. Tot sòl que trepitgin, per a irritació dels infidels, i tota avantatge que obtinguin sobre l'enemic, seran inscrits com obra bona. Al·là no deixa de remunerar a qui fan el bé
  121. No gastaran gens, ni poc ni molt, no travessaran vall algun, que no quedi tot inscrit a favor seu, perquè Al·là els retribueixi només per les seves millors obres
  122. No tenen per què acudir tots els creients. Que de cada agrupació d'ells només alguns acudeixin a instruir-se en la Religió, a fi d'advertir als seus quan regressin a ells. Potser, així vagin amb compte
  123. Creients! Combateu contra els infidels que tingueu prop! Que us trobin durs! Sapigueu que Al·là està amb els que Li temen
  124. Quan es revela un versicle hi ha alguns d'ells que diuen: «Aquest, a qui de vosaltres li ha augmentat la fe?» La hi augmenta als que creuen, i d'això se alegren
  125. mentre que als malalts de cor els augmenta la taca que ja tenien i moren sent infidels
  126. És que no veuen que se'ls prova una o dues vegades a l'any? Però ni es penedeixen ni es deixen amonestar
  127. I quan es revela un versicle, es miren uns a uns altres: «Us veu algú?» Després, es van. Al·là ha desviat els seus cors, perquè són gent que no entén
  128. Us ha vingut un Missatger sortit de vosaltres. Li dol que sofriu, anhela el vostre bé. Amb els creients és mans, misericordiós
  129. Si et tornen l'esquena, digues: «Al·là em basta! No hi ha més déu que Ell! En Ell confie! Ell és el Senyor del Tron August!»